diumenge, 19 de juliol del 2020

Certamen artístic i literari

Certamen artístic i literari

Bases

Com ja anunciarem anteriorment, les festes de Carpesa del 2020 no es podran celebrar per la pandèmia que estem patint per tot arreu, però això no implica que l'alcaldia de Carpesa juntament amb la Comissió de Festes, vulguam organitzar alguna activitat de manera totalment diferent, ni oblidar-nos dels nostres xiquets i xiquetes  i joves, durant aquest estiu tan atípic i buit d'actes festius. Aquesta nova situació ha alterat els nostres costums i maneres de viure, i tal vegada és el millor moment per a descobrir com és el potencial cultural i artístic de Carpesa.
 
Per tot això hem decidit organitzar unes activitats culturals, per tal de fomentar la
creativitat artística i desenvolupar la imaginació. 

Consistiran en el següent:
Un certamen de pintura, modalitat aquarel·la. Per a això s'entregarà a la gent participants un estoig de pintures i 2 làmines de paper Canson. Temes:
1- Carpesa i el seu entorn (l'horta).
2- Llocs d'interès (exemple: la plaça, l'ermita, el parc, etc.)
Per a això hi haurà dues categories diferents:
1- Primària
2- Secundària

Un certamen literari
Hauran d'escriure un conte en prosa o poesia sobre dos temes a triar:
1- Com veuen Carpesa en l'actualitat
2- Com creuen que serà en el futur

Una lectura de poesia lliure que podran fer-lo a través del WhatsApp d'Alcaldia. (650713844)
Per a tot això hi haurà tres categories diferents:
1- Fins a 6 anys
2- De 7 a12
3- I de 13 a 18

Cada participant podrà fer-ho en una o en totes les modalitats. Per a això hauran d'inscriure's
en el concurs. Els treballs es realitzaran a casa i hauran d'entregar-los abans del 25 d'agost.
Tots els concurrents al lliurament dels treballs, rebran un lot de material escolar com a premi, i els o les guanyadores de cada categoria un premi especial.
Es valorarà l'escriptura i la lectura en valencià per a preservar la nostra llengua i cultura.
Podran inscriure's el dia … en la plaça del Poble a la porta de l'Alcaldia i hauran de guardar les distàncies de seguretat i anar amb mascareta. Poden vindre el pare o la mare sols amb la finalitat d'evitar
aglomeracions.
Esteu tots i totes convidades a participar.
Qui sap si entre la gent més menuda i els  joves tenim  genis per descobrir?

dimarts, 7 de gener del 2020

dissabte, 13 d’abril del 2019

Panell Patrimonial del Poble de Carpesa

Història

La fundació de l'Alqueria musulmana de Carpesa cap al segle XI, està estretament relacionada amb la construcció de la séquia de Tormos. En origen, es tractaria d'un conjunt de cases agrupades a prop de les seues terres de cultiu, situades a prop de l'actual partida agrícola del Molí dels Canyars. El seu nucli històric el podem trobar al voltant de l'actual plaça del Poble. 

De l'alqueria primitiva comencem a rebre informació escrita a partir del 1238, amb l'arribada de Jaume I i els seus exèrcits, la conquesta del territori i el repartiment de les terres. Amb els cristians, l'antiga alqueria islàmica va passar a mans del jurista Bernat Vidal de Besalú el 28 de maig de 1238. Al 1243 el seu senyor feudal concedeix Carta Pobla a Carpesa i comença a establir colons a partir d'aquesta data. El 29 de maig de 1246, el rei En Jaume I compra l'alqueria a Vidal de Besalú per 15.000 sous de Jaca, qui el mateix dia, la bescanvia (junt a l'Alqueria i la Torre de Montcada) per l'Alqueria de Russafa a l'Orde del Temple. En aquestes condicions, va passar a formar part de la Batlia de Montcada, qui va mantindre les condicions inicials de la carta de poblament als seus nous pobladors.

Cap a l’any 1320 i després de l'extinció de l’Orde del Temple, el Lloc de Carpesa passa a mans de la recent creada Orde de Nostra Senyora de Montesa, nova administradora de la Batlia de Montcada. El Lloc de Carpesa, es veia administrat per un Consell Local, designat pel Batlle de l'orde militar i estava integrat per: un Justícia, un Jurat Major, un Jurat, un Lloctinent i un Mostassaf, tots ells, garants del compliment de les lleis forals.



Aquesta situació es va mantindre fins l'abolició dels Furs i l'aprovació del Decret de Nova Planta en 1707 per part de la nova Monarquia Borbònica. Finalitzada la Guerra de Successió apareix una nova organització al voltant de l'ajuntament i de les figures d'alcalde i regidors (d'origen castellà). Carpesa continuarà estant administrada per l'orde militar fins l'abolició dels senyorius l'any 1835. Paral.lelament, a partir de 1812 es formarà el primer Ajuntament Constitucional. No obstant això, com a conseqüència de les dificultats per a administrar-se econòmicament, el 30 d'abril de 1898, amb l'acord de la Diputació, Carpesa és annexionat com a pedania a l’Ajuntament de València, posant fi a la seua història com unitat administrativa pròpia i independent.

Església Parroquial d'Abdon i Senen

En la plaça del Poble de Carpesa, trobem l'església Parroquial dels Sants Abdó i Senen. Fins l'any 1942 tenia advocació a  Sant Pere. Es tracta d'una de les parròquies més antigues de l'Horta Nord, sabem que en l'any 1336 ja era parròquia. Dins d'ella va estar el Lloc de Bonrepós i l'Aldea de Mirambell, que es van segregar en 1574 baix d'advocació del Pilar. També formava part d'esta parròquia el Lloc de Borbotó fin l'any 1942, la meitat de l'Aldea de Tavernes Blanques era anexe de la parròquia de Carpesa fins al segle XIX i l'altra meitat depenia de la Parròquia de St Lorenzo. A més diferents partides agrícoles depenien d'ella, entre les que estaven les de Trilles, Alpicat o Coscollana.



La seua planta principal té tres naus, la central es composa d'una bóveda de canó d'estil barroc contemporània al campanar, datats en 1751. El presbiteri es composa d'una bóveda absidial,  i als peus es troba el cor. En la part de l'epístola es situa la capella de la comunió com una ampliació de la nau principal. Disposa de dos portes d'entrada, la que està las peus, més sobria en decoració i bastida de blocs de pedra calcària de la zona, dalt de la mateixa es trobem una imatge dels Sants de la Pedra. L'Altra porta de taulell i estil barroc, situada al lateral i que dóna accés a la capella de la comunió, està més decorada, coronada per una imatge de la Mare de Déu.



De les imatges anteriors a la Guerra Civil es conserven: la imatge de Sant Pere, la talla de laVerge del Roser, el Cor Sagrat de Jesus i una xicoteta escultura coneguda com “el xiquet de la Bola”-

La Barraca

Les barraques eren cases construides amb fang, fusta i canya, aquest tipus de construcció, facilitava la vivenda a moltes famílies llauradores amb menys recursos, i molts llauradors, també les utilitzaven per guardar ferramentes del camp. Sabem que a finals del segle XVIII en la Partida del Molí dels Canyars hi havien 7 barraques, i comptant les del barranc i les que estaven prop del poble de Carpesa, sumaven 27. Estem davant una construcció típica dels valencians de l'Horta. 
En el Camí de Carpesa a Tavernes Blanques nº 12, prop del Molí dels Canyars, trobem el conjunt de vivendes de Martí Biot de finals del segle XIX, composat per vivenda i magatzems adherits a una barraca, fins pràcticament deixar-la axfixiada al voltant de les altres construccions.
El més interessant del conjunt és la construcció de la barraca, que manté el murs i composició original. El sostre per una qüestió de manteniment, en el seu moment es va substituir la canya i el fang per una coberta de fibrociment.



Ermita de Sant Roc, Via Crucis i Antic Cementeri

Eixint pel camí vell d'Alfara, en el Camí del Calvari nº3, trobem l'ermita de Sant Roc i el seu Via Crucis de finals del segle XIX. Es tracta d'una nau central i coberta de caiguda a dos aigües iguals. Darrere del presbiteri, sobreix un xicotet cos adherit que fa la funció de sagristia, de menor altura i teulat independent. La façana és d'estil eclèctic de taulell roig, sobre la mateixa es situa l'espadanya amb una campana batejada amb el nom de Sant Roc en 1901, creu i veleta. L'accés és a través d'una porta de mig punt de taulell roig, i dalt d'ella trobem un retaule ceràmic de San Roc de meitat del segle XX.



L'interior és d'estil neoclàssic, recobert per una bóveda de canó amb llunetes entre els arcs. La imatge que presideix és la de Sant Roc, i és obra de l'escultor carpesà Carmelo Vicent.



El Via Crucis, de la mateix època que l'ermita es troba al voltant de l'ermita, són 14 casetes exentes que conten el calvari de Jesucrist a la crucifixió a través dels seus taulells pintats. Tenen una coberta  a quatre aigües de teula vidriada de color blau i blanca.
El conjunt es completa amb les restes de l'antic cementeri parroquial on encara es pot veure la base d'una antiga creu, hui és una zona d'arbolat amb diverses especies.

Els retaules ceràmics

L'origen religiós i social dels retaules ceràmics als edificis, el trobem al segle XVIII, quan a la ciutat de València es va prohibir la col·locació d'altars devocionals. Aquests altars, que s'havien estat construint des de l'Edat Mitjana, veren la fi dels seus dies perquè ocupaven part dels vials, perquè la gent es parava allí per a venerar els sants i donar-los culte i perquè impedien el pas de carruatges. En Carpesa podem trobar un retaule ceràmic en el carrer de l'Ermita de Sant Roc nº7, en honor de Nostra Senyora del Rosari, de principis del segle XX. Al final del carrer de l'Apòstol Sant Pere hi ha un retaule de meitat del segle XIX de l'antic Ajuntament de Carpesa.



La creu de terme

Les creus de terme són construccions de pedra que es col·locaven a l'entrada de les poblacions o vora els camins, amb el sentit de donar la benvinguda i protegir els viatgers. L’origen d’aquests elements el trobem a l'Edat Mitjana, amb la funció de marcar els límits jurisdiccionals de les poblacions. La creu de terme que trobem en el Camí del Calvari, on es situa la línea de terme entre Alfara i Carpesa. Tota la construcció és de pedra calcàrea i està coronada amb una Creu Patriarcal de ferro.





Les Alqueries

La paraula alqueria, té un origen àrab (qarya), terme que utilitzaven per a designar un nucli de poblament disseminat en l'espai rural, i associat als sistemes hidràulics de reg (molins, séquies...) Després de la conquesta cristiana, aquesta paraula va començar a buidar-se de significat original, passant a designar nuclis de poblament reservat als mudèjars; front els llocs, pobles i villes on habitaran els repobladors cristians. Caldrà esperar al segle XV, quan la paraula alqueria adquireix el significat actual: hàbitat rural permanent, en el qual la casa està vinculada a un grup de terres d'horta pròximes a la ciutat.



És lògic que la funcionalitat d'aquestes alqueries haja anat canviant amb el pas dels decennis, així i tot, són moltes les que han sobreviscut al transcurs del temps, la seua tipologia és molt variada, per la qual cosa no pot establir-se un model estàndard. A més, recullen diferents estils arquitectònics adaptats a l'època en la qual van ser construïdes. Si passegem per l'horta de Carpesa podem trobar encara moltes d'aquestes construccions, són el cas de les alqueries de Calet, Pelut, Panderola i altres.